La tècnica de pintura al pastel consisteix en la utilització d'unes barres de colors compostes per pigments purs en pols, barrejats amb guix i aglutinats amb "goma de tragacanto". Es caracteritzen pels seus colors lluminosos, intensos i ben saturats.
És una tècnica de les anomenades seques, ja que a diferència de la pintura a l'oli o l'aquarel·la, no s'utilitza cap dissolvent i s'aplica directament sobre la superfície de treball. Com a suport és comú utilitzar paper de bona qualitat de bon gramatge de color neutre no blanc i de lleugera rugositat, encara que la tècnica és prou versàtil perquè es pugui usar sobre altres superfícies (tela o fusta).
És una tècnica còmoda, generalment ràpida i que permet realitzar correccions amb gran facilitat, raó per la qual és escollida per molts artistes.
Pastel en la història de l'art
 |
| Hans Holbein el Jove, antecedent de pintura al pastel |
Aquest mitjà el va mencionar per primera vegada Leonardo da Vinci el 1495.
El pastel va conèixer la seva edat d'or en el segle xvii, on els seus colors francs i la seva capacitat para reproduir fidelment els teixits, les textures i els llums el van fer inseparable de l'art del retrat. Va ser utilitzat per nombrosos pintors com Charles Le Brun, Robert Nanteuil oJoseph Vivien.Aquesta tècnica es va inventar, probablement, a França i Itàlia a finals del segle xvi, encara que la va usar ja Leonardo da Vinci gràcies a l'impuls de Jean Perréal.
 |
| Autorretrat de Quentin La Tour |
En el segle xviii el pastel va conèixer la seva apoteosi. Era el mitjà de moda per pintar retrats, i se solia usar en una tècnica mixta amb guaix. Els pintors Maurice Quentin de La Tour i Rosalba Carriera són especialment ben coneguts per la seva tècnica al pastel. Quentin de La Tour va ser conegut com el "príncip dels pastelistes"; va fer servir un mètode de fixació del pastel avui en dia desaparegut. Els retrats de Jean Baptiste Simeon Chardin (1699-1779) i bodegons són encara molt admirats. Tant Chardin com Jean-Baptiste Perronneaui Jean-Étienne Liotard van explotar altres vies més espontànies o intimistes. el pastel, símbol de la gràcia de l'Antic Règim, va caure en desús després de la Revolució en benefici del neoclassicisme i de la pintura a l'oli.
_-_Google_Art_Project.jpg) |
| "Examen de dansa", Edgar Degas |
Encara que el pastel no ha tornat mai a recobrar aquest lloc dins del món artístic, el van continuar utilitzant, de manera destacada impressionistes (Edgar Degas) i els nabís (Édouard Vuillard). Mary Cassatt, va presentar l'impressionisme i el pastel als seus amics a Filadèlfia i Washington, i d'aqui va entrar aquesta tècnica als Estats Units, on els pastel es van usar només de manera ocasional en els retrats. Això no obstant, a finals del segle xix el pastel, com l'aquarel·la, es va fer més popular. El 1885 es va fundar la Society of Painters in Pastel (Societat de pintors al pastel).
.jpg) |
| "Entre dones" 1997, Paula Rego |
La pintura al pastel s'ha continuat treballant en l'actualitat per artistes que han sabut expotar les seves qualitats cromàtiques i les possibilitats de nous suports. Paula Rego, Avigdor Arikha o Ronald Kitaj són alguns dels exemples dins de la figuració contemporànea.