Tècnica de pintura: l'aquarel·la

L'aquarel·la és una tècnica de pintura sobre paper o cartolina amb colors diluïts en aigua i aplicats amb un pinzell. Els colors utilitzats són més o menys transparents segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja, i de vegades deixen veure el fons del paper, que sol ser blanc i que actua com un verdader to.
El producte utilitzat per a pintar es compon de pigments aglutinats amb goma aràbiga o mel. L'aquarel·la s'utilitza pintant amb capes transparents, per tal d'aconseguir la màxima brillantor i soltesa en la composició que es realitza.
Aquarel·la d'Andrew Wyeth

Història de l'aquarel·la:
Es tracta d'una tècnica molt antiga, que a Xina va començar amb l'ús del paper, poc després de l'any 100 aC, i que als Països Catalans va ser introduïda pels àrabs cap al segle XII.
Així doncs, a Europa és més nova que la pintura al fresc. La primera aquarel·la europea coneguda és del renaixentista Raffaello Sanzio i Dürer també la va usar molt. Posteriorment, del segle XVI al XVIII, alguns pintors cèlebres la van usar com a complement a la pintura a l'oli, com per exemple van DyckThomas Gainsborough i John Constable.
Aquarel·la de J. M. W. Turner

Joseph Mallord William Turner va ser un aquarel·lista precursor de tècniques que posteriorment van desenvolupar els avantguardistes. Va ser una tècnica molt apreciada pels impressionistes per la seva lluminositat i espontaneïtat. Al segle XX  Vassili KandinskiEgon SchieleEmil NoldeAugust Macke o Paul Klee entre d'altres hi van treballar freqüentment; i especialment a partir dels anys 60, quan l'aquarel·la i especialment la tècnica «molla» de Turner es van posar molt de moda, com ho prova per exemple l'obra de Raoul Dufy, Jean Bazaine, Maurice Estève, Zao Wou-Ki o Pierre Risch. 

Aquarel·la de John Singer Sargent

Tècniques de treball amb aquarel·la:
-Moll sobre moll: aplicar colors successius sobre la superfície molla per que en vagin barrejant entre ells creant degradats, difuminats i transparències. Treballar les successives capes de colors començant pels colors més clars fins als més foscs. A mesura que la superfície es va assecant es pot reduir la mida de la pinzellada per aprofundir en els detalls.


- Moll sobre sec: damunt de la superfície seca s'apliquen unes aiguades de colors suaus (es pot utilitzar la tècnica anterior) però llavors assecarem aquesta capa per poder aplicar pinzellades al damunt de colors més foscs quedant aquestes ben definides.



- Reserves: Tant en l'aiguada de tinta com en aquarel·la si volem un blanc en el treball que realitzem aquest ens l'ha de donar el mateix paper, per tant és important mantenir aquestes parts ben netes. Això ho podem aconseguir reservant, amb l'ajuda d'alguns materials prèviament aplicats que ens permeten mantenir aquestes zones blanques. Un dels materials més utilitzats per aquesta finalitat és el "líquid d'emmascarar", un producte que podem trobar en varies marques, que s'aplica amb pinzell prèviament al pintat i es pot treure un cop l'aquarel·la està ben seca.






Documental: "Colores, un universo por descifrar"

Episodi 1: ¿Como percibimos los colores?


Episodi 2: ¿Como creamos los colores?

Episodi 3: La fuerza del color


Tècnica de pintura: el pastel

La tècnica de pintura al pastel consisteix en la utilització d'unes barres de colors compostes per pigments purs en pols, barrejats amb guix i aglutinats amb "goma de tragacanto". Es caracteritzen pels seus colors lluminosos, intensos i ben saturats. 


És una tècnica de les anomenades seques, ja que a diferència de la pintura a l'oli o l'aquarel·la, no s'utilitza cap dissolvent i s'aplica directament sobre la superfície de treball. Com a suport és comú utilitzar paper de bona qualitat de bon gramatge de color neutre no blanc i de lleugera rugositat, encara que la tècnica és prou versàtil perquè es pugui usar sobre altres superfícies (tela o fusta).

És una tècnica còmoda, generalment ràpida i que permet realitzar correccions amb gran facilitat, raó per la qual és escollida per molts artistes.



Pastel en la història de l'art

Hans Holbein el Jove, antecedent de pintura al pastel
Aquest mitjà el va mencionar per primera vegada Leonardo da Vinci el 1495.
El pastel va conèixer la seva edat d'or en el segle xvii, on els seus colors francs i la seva capacitat para reproduir fidelment els teixits, les textures i els llums el van fer inseparable de l'art del retrat. Va ser utilitzat per nombrosos pintors com Charles Le BrunRobert Nanteuil oJoseph Vivien.Aquesta tècnica es va inventar, probablement, a França i Itàlia a finals del segle xvi, encara que la va usar ja Leonardo da Vinci gràcies a l'impuls de Jean Perréal.
Autorretrat de Quentin La Tour
En el segle xviii el pastel va conèixer la seva apoteosi. Era el mitjà de moda per pintar retrats, i se solia usar en una tècnica mixta amb guaix. Els pintors Maurice Quentin de La Tour i Rosalba Carriera són especialment ben coneguts per la seva tècnica al pastel. Quentin de La Tour va ser conegut com el "príncip dels pastelistes"; va fer servir un mètode de fixació del pastel avui en dia desaparegut. Els retrats de Jean Baptiste Simeon Chardin (1699-1779) i bodegons són encara molt admirats. Tant Chardin com Jean-Baptiste PerronneauJean-Étienne Liotard van explotar altres vies més espontànies o intimistes. el pastel, símbol de la gràcia de l'Antic Règim, va caure en desús després de la Revolució en benefici del neoclassicisme i de la pintura a l'oli.
"Examen de dansa", Edgar Degas
Encara que el pastel no ha tornat mai a recobrar aquest lloc dins del món artístic, el van continuar utilitzant, de manera destacada impressionistes (Edgar Degas) i els nabís (Édouard Vuillard). Mary Cassatt, va presentar l'impressionisme i el pastel als seus amics a Filadèlfia i Washington, i d'aqui va entrar aquesta tècnica als Estats Units, on els pastel es van usar només de manera ocasional en els retrats. Això no obstant, a finals del segle xix el pastel, com l'aquarel·la, es va fer més popular. El 1885 es va fundar la Society of Painters in Pastel (Societat de pintors al pastel). 
"Entre dones" 1997, Paula Rego






La pintura al pastel s'ha continuat treballant en l'actualitat per artistes que han sabut expotar les seves qualitats cromàtiques i les possibilitats de nous suports. Paula Rego, Avigdor Arikha o Ronald Kitaj són alguns dels exemples dins de la figuració contemporànea.